Fa uns mesos que el preu de les matèries primeres, els productes bàsics, de l’energi i el cost de la vida en general no ha fet més que pujar. Tanmateix, els sous, els estalvis i els actius no han sofert aquest augment. 

Les PIMES i, en concret, el sector industrial és el que més ha notat tots aquests augments. I és que en l’última enquesta de clima empresarial elaborada per Idescat, la majoria d’empreses han vist augmentar els costos en el darrer any entre un 10 i un 25%.

Tot i això, el segon trimestre de l’any el mercat del treball ha sofert una recuperació molt positiva, durant el mes de juny a Catalunya s’ha arribat a un descens d’un 27% interanual en nombre de parats. A més, entre gener i maig han augmentat un 17% les exportacions.

Tanmateix, moltes empreses han començat a adoptar un pla de contingència (ajustant horaris, adaptant els plans de producció…), alertades per les advertències d’alguns experts afirmant que es presenta una tardor complicada. I és que, segons diuen, la moderació de l’activitat post-estival anirà acompanyada d’un canvi en la política econòmica internacional, sobretot de la monetària. I tot això dins d’un marc d’incertesa en què s’hauran d’afrontar riscos pel context geopolític, la crisi energètica, la ruptura de les cadenes de subministrament i les fortes tensions inflacionistes, que han provocat un enduriment a la política monetària de la majoria dels bancs centrals.

Davant de l’escenari que es presenta, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, destaca que “cal demanar mesures d’anticipació que permetin respondre adequadament al cicle econòmic desfavorable que preveuen els diversos experts per a després de l’estiu i que pot provocar un canvi d’inèrcia en el positiu comportament actual».

Concretament, creu en la necessitat d’arribar a un acord marc per fer front a la situació, especialment pel que respecta a les tensions inflacionistes i els efectes de segona ronda, així com per la possible conflictivitat que es pot derivar en la negociació col·lectiva. D’altra banda, considera que és necessari intensificar el desplegament dels fons Next Generation, tant en quantitat com en qualitat, aconseguint així que el grau d’execució sigui màxim i arribi a tot el teixit empresarial, i que es compleixin les reformes i les inversions previstes per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Veurem com evoluciona la situació i fins a quin punt els experts tenen raó en les seves prediccions.